Història de les perruques i els postissos
Història de les perruques i els postissos

Dimecres, 22 de Octubre de 2014

Avui en dia, la perruca ha adquirit un valor estètic, que en general, ens ajuda a veure'ns i sentir-nos millor. Això passa des de fa molt de temps, però en algunes ocasions, com veurem, ha tingut una altra utilitat.

Els pioners en l'elaboració de perruques van ser els egipcis, les usaven en cerimònies o per protegir-se del sol, ja que la majoria dels homes s'afaitava el cap. Eren autèntics experts en l'elaboració de perruques naturals, com bé es pot comprovar en els exemplars que hi ha actualment repartits per diferents museus del món. En altres ocasions, també combinaven la llana d'ovelles negres, fibres de palmera i altres materials.

En el llunyà orient eren menys freqüents, ja que només les usaven els actors de teatre o les Geishes.

Van ser molt populars també, durant l'època clàssica a Grècia i Roma. Les perruques rosses van tenir molt èxit durant aquest període, confeccionades amb els cabells dels presoners del poble germànic.

Sobtadament, cap al 629 DC el Concili de Constantinoble va excomunicar als cristians que portessin perruques, ja que van relacionar el seu ús amb activitats festives o pecaminoses 

Va ser al segle XVI quan es va tornar a rescatar el seu ús, sobretot en les dones per compensar la calvície. Una altra funció de les perruques en aquella època era la de prevenir la tinya i els polls, malalties molt freqüents en aquells temps a causa de les condicions precàries de llavors.

En el cas dels homes, va ser el rei Lluís XII de França qui les va posar de moda entre aquest col·lectiu. Després d'un llarg exili a França, el rei Carles II d'Anglaterra li va encantar aquest complement, imposant una nova moda al seu país. Per això, durant aquesta època les perruques van adquirir un valor social molt important, considerant-se una peça imprescindible per als homes d'alt llinatge. Eren perruques que arribaven a l'alçada de les espatlles, molt elaborades. Solien ser molt pesades i incòmodes. Per a la seva fabricació utilitzaven cabells humans (les més cares) o de cavall i cabra.

Durant el segle XVIII es portaven emoolsades, per donar-los un color blanquinós. En el cas de les dones eren molt recarregades i voluminoses.

En el proper article us parlarem sobre les perruques durant els anys 60, època en què a Espanya van adquirir gran protagonisme.

 

« tornar

Usem cookies pròpies i de tercers, per analitzar els seus hàbits de navegació. Si contínua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK Més info